13/05/2026

Dos estudis sobre la projecció internacional i la diplomàcia cultural de Pau Casals guanyen les beques d’investigació 2026 de la Càtedra UNESCO Pau Casals

Els projectes de recerca: “La diplomàcia cultural de Pau Casals a través del Pessebre: Puerto Rico com a node (hub) d’un circuit internacional de pau i “política de la recepció” (1957–1973)” i “La recepció de Pau Casals a Buenos Aires: esdeveniment, xarxes de sociabilitat i memòria cultural (1937–c.1960)” guanyadors de la IV convocatòria de les beques de recerca de la Càtedra UNESCO Pau Casals 2026.

Enguany la convocatòria ha rebut 58 propostes de 37 països diferents.

La Càtedra UNESCO Pau Casals –fruit d’un conveni entre la Fundació Pau Casals i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)– té com a objectiu impulsar la investigació, la producció de coneixement, difusió i el debat contemporani sobre la relació entre la música, la defensa dels valors de la pau, els drets humans i la democràcia.

La comissió de selecció ha fet una valoració molt positiva de totes les propostes, destacant sobretot l’abast internacional –els candidats i candidates provenen de 4 continents diferents (setze d’Àfrica, onze d’Amèrica, vuit d’Àsia i dos d’Europa)–, la diversitat de perfils, així com la dimensió musical i humanística de tots els projectes presentats. La decisió ha estat reeixida, però finalment s’ha decidit concedir les beques a “La diplomàcia cultural de Pau Casals a través del Pessebre: Puerto Rico com a node (hub) d’un circuit internacional de pau i “política de la recepció” (1957–1973)” presentat per Haruko Hosada Kawase i el projecte “La recepció de Pau Casals a Buenos Aires: esdeveniment, xarxes de sociabilitat i memòria cultural (1937–c.1960)” presentat per Guillermo Alejandro Dellmans.

El projecte de Haruko Hosada Kawase, professora de la Universitat de Tokio, “La diplomàcia cultural de Pau Casals a través del Pessebre: Puerto Rico com a node (hub) d’un circuit internacional de pau i “política de la recepció” (1957–1973)” té com a objectiu reconstituir, mitjançant fonts primàries, la circulació i els enquadraments de l’oratori “El Pessebre”, poema de Joan Alavedra i compost per Pau Casals entre els anys  1943 i 1946 i orquestrada pel seu germà Enric, i explicar el paper de Puerto Rico com a “espai frontera”, comparant Mèxic (govern i República en l’exili), Espanya (franquisme) i els Estats Units.

El segon projecte guanyador és el presentat per Guillermo Alejandro Dellmans, professor de la Universitat de Buenos Aires, “La recepció de Pau Casals a Buenos Aires: esdeveniment, xarxes de sociabilitat i memòria cultural (1937–c.1960)”. La investigació proposa analitzar la recepció de Pau Casals a Buenos Aires des de la seva visita de 1937 fins a les seves possibles resignificacions posteriors, en el marc de la Guerra Civil Espanyola i l’impacte de l’exili republicà a l’Argentina. El projecte vol contribuir a una comprensió de la recepció musical com a procés històric dinàmic, travessat per disputes ideològiques i pràctiques de memòria cultural.

La Càtedra UNESCO Pau Casals, en col·laboració amb la Sociedad de Gestión de Artistas Intérpretes o Ejecutantes de España (AIE), dona suport econòmic a cada un dels projectes becats, així com acompanyament d’una comissió d’experts i accés al fons documental de Pau Casals, ubicat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, entre altres contraprestacions.

Els projectes d’investigació de les beques de recerca de 2024 van ser els presentats per Magda Polo Pujadas, “L’estètica musical de Pau Casals. Tradició i modernitat” i per John Gledhill “Els rols i les funcions de la música en la construcció de la pau de les Nacions Unides”. Ambdós, en procés d’edició i ben aviat es podran consultar els resultats a la col·lecció Papers de la Càtedra.

L’any 2025 es van seleccionar els projectes “Pau Casals i el Nobel de la Pau, una candidatura durant la Guerra Freda” presentat per Joan Esculies Serrat i el projecte “Música en contra del reclutament. Resistència cultural i protesta antimilitarista a Espanya (1984 – 2002)”, presentat conjuntament per Andrés López Estapé i Violeta Caballero Caballero que estan en procés d’execució.