Quines propostes s’hi poden presentar?

Es poden presentar candidatures relacionades amb treballs finals de grau, treballs finals de màster o postgrau, treballs associats a una tesi doctoral o qualsevol investigació relacionada amb l’objecte d’aquesta convocatòria, emmarcada dins d’una trajectòria d’investigació curricular privada.

És necessari que les propostes de recerca encara no estiguin desenvolupades. El desenvolupament del projecte es realitzarà un cop concedida la beca.

S’accepten candidatures de qualsevol nacionalitat.

Consulta tots els requisits a les bases.

Dotació de les beques

Els treballs becats rebran l’import de 2.000 € cada un d’ells.

A més de l’aportació econòmica, la Càtedra UNESCO Pau Casals ofereix:

• Suport i acompanyament en el desenvolupament del projecte.
• Difusió i visibilitat del projecte a través dels suports de comunicació de la Càtedra, de la Fundació Pau Casals i de la UOC.
• Accés al fons documental Pau Casals dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
• Publicació del treball de recerca en forma de publicació digital dins de la col·lecció “Papers de la Càtedra” accessible en línia a la pàgina web de la Càtedra amb la possibilitat de publicar-lo a repositoris digitals de biblioteques i universitats catalanes.
• Acompanyament i consell en possibles publicacions del treball.

Alfons Martinell 

Doctor en Pedagogia per la UdG i llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB. Membre de la Xarxa Espanyola pel Desenvolupament Sostenible (SDSN). ExDirector General de Relacions Culturals i Científiques de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya. És director honorífic de la Càtedra UNESCO: Polítiques Culturals i Cooperació. Professor emèrit de la UdG. Codirector de la Càtedra UNESCO Pau Casals. Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts (2024).

Bernard Meillat 

Assessor musical de la Fundació Pau Casals i director artístic del Festival Internacional de Música Pau Casals. Ha estat director de Radio Classique a París (1991-2005) i Musiq’3 RTBF a Brussel·les (2006-2012).

Joan Fuster-Sobrepere

Professor sènior. Exdirector dels Estudis d’Art i Humanitats de la UOC. Doctor en Història per la UPF, Llicenciat en Filosofia per la UAB i Postgrau en direcció d’Institucions Culturals per ESADE Alta Direcció. Fundador i director del Màster d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Forma part del grup d’investigació consolidat Identicat, i la seva investigació s’ha centrat en la història política i cultural de Catalunya a l’època contemporània i especialment a la ciutat de Barcelona. Codirector de la Càtedra UNESCO Pau Casals.

Marc Gil 

Doctor en Història per la UB, és professor d’Història Contemporània i Món Actual als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Especialista en història contemporània de l’Estat espanyol (franquisme i transició) i en història del món actual (història de les relacions internacionals). Ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 en la categoria d’humanitats en reconeixement al seu treball Barcelona al servei del «Nuevo Estado». Depuració de l’Ajuntament durant el primer franquisme. És membre del grup de recerca consolidat IdentiCat de la UOC.

Miguel Ángel Elizalde

Doctor en Dret Internacional Públic per la UPF i llicenciat en Dret (ELDC/ ULE). Actualment és director del Màster en Drets Humans, Democràcia i Globalització a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor col·laborador del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya.

Jordi Pardo

Gestor cultural i director general de la Fundació Pau Casals. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona; EMPA-MBA, Executive Master in Public Administration, i FGAP-Diplomat en Funció Gerencial de les Administracions Públiques per ESADE Business School,  Diploma en Estudis Avançats (DEA) per la Universitat de Barcelona, Departament de Didàctica de les Ciències Socials. Ha estat gerent del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB; director-gerent del Museu i Parc Arqueològic d’Empúries. En el sector privat ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana en diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat membre del comitè de set experts independents de la Comissió Europea que avaluen i seleccionen les Capitals Culturals d’Europa (European Capital of Culture. 2011-2016), i membre del grup d’experts en polítiques culturals de la UNESCO. Consultor d’UNESCO pel programa de Cultura, Desenvolupament i Governança (2011-2015).

Núria Ballester 

Llicenciada en Història de l’Art per la UAB i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia per la UB.  Directora del Museu Pau Casals i amb una llarga experiència en els àmbits de la gestió, conservació, investigació i difusió del patrimoni. És la responsable de la gestió de les col·leccions i dels fons documentals de Pau Casals.

Pepe Reche 

Intèrpret i investigador, docent i divulgador, i gestor de projectes educatius i culturals. Trompista especialitzat en música antiga (ESMUC) i doctor en Musicologia (UAB) amb la tesi El quartet de trompes de l’Orquestra Pau Casals. Els seus camps d’interès en la recerca es troben al voltant dels intèrprets històrics de trompa a Barcelona i dels seus repertoris, així com l’estudi de l’ofici de músic entre els segles XVIII i XX. Ha guanyat el Premi d’Assaig Musical de Joventuts Musicals de Catalunya i FICTA Edicions. 

La diplomàcia cultural de Pau Casals a través del Pessebre: Puerto Rico com a node (hub) d’un circuit internacional de pau i “política de la recepció” (1957–1973)

Projecte presentat per Haruko Hosoda Kawase, professora a la Nihon University (Tòquio, Japó)

Context de recerca

El projecte combina recerca arxivística i anàlisi comparada de recepció. En primer lloc, es reconstruirà la cronologia del Pessebre i els actors implicats mitjançant l’examen sistemàtic de cartes, programes, documents de cerimònies i materials gràfics, etc. En segon lloc, es contrastaran aquestes evidències, a fi de situar la política cultural espanyola i les percepcions del franquisme sobre Casals en el marc de la Guerra Freda. En tercer lloc, s’incorporarà documentació desclassificada dels Estats Units (CIA, USIA, Department of State) per a analitzar com governs i agències públiques van reinterpretar el missatge de pau de l’Oratori. Finalment, es realitzarà una anàlisi comparada d’enquadraments mediàtics (premsa de Mèxic, Puerto Rico, EE. UU. i Europa) per a identificar variacions en la “política de la recepció”. Aquest enfocament permet articular.

Aquesta cerca arxivística i documental ajudarà a respondre a les següents preguntes:

1. Quan i per què el missatge de pau del Pessebre va operar com a “llenguatge polític” en la Guerra Freda?
2. Qui el va enquadrar i mitjançant quins canals (governs/ONU, mitjans i institucions culturals)?
3. Com va actuar Puerto Rico —espai no sobirà— com hub de circulació i legitimació?

Objectius

L’objectiu d’aquesta investigació és reconstituir, mitjançant fonts primàries, la circulació i els enquadraments de l’oratori “El Pessebre”, poema de Joan Alavedra i compost per Pau Casals entre els anys  1943 i 1946 i orquestrada pel seu germà Enric, i explicar el paper de Puerto Rico com a “espai frontera”, comparant Mèxic (govern i República en l’exili), Espanya (franquisme) i els Estats Units.

La recepció de Pau Casals a Buenos Aires: esdeveniment, xarxes de sociabilitat i memòria cultural (1937–c.1960)

Projecte presentat per Guillermo Eduardo Dellmans, investigador de l’Instituto Nacional de Musicología “Carlos Vega» (Buenos Aires, Argentina)

Context de la recerca

Si bé existeixen nombrosos estudis sobre la figura de Casals en el pla internacional, encara resta indagar sistemàticament la seva recepció a l’Argentina. En aquest sentit, el projecte busca reconstruir la seva vinculació amb el context argentí, atenent tant les seves dimensions simbòliques com a les trames socials que haurien fet possible la seva inscripció en el camp cultural local.

La recerca procurarà contribuir a una comprensió més complexa de les relacions entre música i política, articulant recepció, xarxes de sociabilitat i memòria cultural en un context històricament situat.

Objectius

El projecte proposa analitzar la recepció de Pau Casals a Buenos Aires des de la seva visita de 1937 fins a les seves possibles resignificacions posteriors, en el marc de la Guerra Civil Espanyola i l’impacte de l’exili republicà a l’Argentina. Es busca reconstruir la visita com a esdeveniment polític-cultural i examinar la seva circulació en el camp cultural porteny. Així mateix, s’intenta identificar les xarxes de sociabilitat que haurien mediat la seva recepció —incloent concerts, correspondència, dedicatòries musicals i accions institucionals—, així com les transformacions en la seva imatge en tant intèrpret i figura pública. Finalment, es procura contribuir a una comprensió de la recepció musical com a procés històric dinàmic, travessat per disputes ideològiques i pràctiques de memòria cultural.