Els projectes de recerca: “Pau Casals i el Nobel de la Pau, una candidatura durant la Guerra Freda” i “Música en contra del reclutament. Resistència cultural i protesta antimilitarista a Espanya (1984-2002)” guanyadors de la convocatòria de beques de la Càtedra UNESCO Pau Casals 2025.
La tercera convocatòria internacional de beques rep 58 propostes de 27 països diferents i premia dos estudis d’investigació sobre el paper de la música en contextos de conflicte i repressió.
La Càtedra UNESCO Pau Casals –fruit d’un conveni entre la Fundació Pau Casals i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)– té com a objectiu impulsar la investigació i el coneixement sobre el llegat musical i humanístic de Casals.
Enguany, la tercera convocatòria de projectes de recerca, oberta a estudiants i personal investigador de tot el món, ha rebut un total de 58 temàtiques diverses centrades en el llegat musical i humanístic de Pau Casals, la construcció de la pau i el paper de la música en la prevenció de conflictes. Les propostes rebudes provenen de vint-i-set països diferents. Set sorgeixen d’universitats i centres de recerca catalans, nou d’institucions de la resta de l’Estat i quaranta-dues són d’àmbit internacional.
La comissió de selecció ha valorat molt positivament la qualitat, la rellevància i l’interès de les propostes presentades i ha decidit atorgar dues beques als projectes: “Pau Casals i el Nobel de la Pau, una candidatura durant la Guerra Freda” presentat pel Dr. Joan Esculies Serrat i “Música en contra del reclutament. Resistència cultural i protesta antimilitarista a Espanya (1984 – 2002)” presentat per Andrés López Estapé i Violeta Caballero Caballero.
El projecte del Dr. Joan Esculies Serrat, “Pau Casals i el Nobel de la Pau, una candidatura durant la Guerra Freda”, s’insereix en una línia de recerca que pretén analitzar les campanyes, el procés de proposició, el ressò i les dificultats de la candidatura de Pau Casals per al Premi Nobel de la Pau. L’objectiu de la recerca és comprendre millor la relació dels exiliats republicans —sobretot figures destacades de la política i la cultura catalanes— amb la política nord-americana durant la Guerra Freda i els intents successius de posar fi al règim franquista.
El segon dels projectes, “Música en contra del reclutament. Resistència cultural i protesta antimilitarista a Espanya (1984 – 2002)”, presentat conjuntament per Andrés López Estapé i Violeta Caballero Caballero, del Instituto de Paz y Conflictos (IPAZ), s’emmarca en com la cultura musical antimilitarista dels anys vuitanta i noranta a Espanya va esdevenir un exemple paradigmàtic de la creació artística com a eina d’expressió política, de cohesió social i de resistència activa davant d’un model militar imposat. L’objectiu de la investigació és descriure i interpretar el paper que la música va tenir en la resistència cultural dels objectors de consciència espanyols durant aquest període.
La Càtedra UNESCO Pau Casals, en col·laboració amb la Sociedad de Gestión de Artistas Intérpretes o Ejecutantes de España (AIE), dona suport econòmic a cada un dels projectes becats, així com suport i acompanyament d’una comissió d’experts i accés al fons documental de Pau Casals, ubicat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, entre altres contraprestacions.
Els dos projectes seleccionats en la primera edició de les beques van ser “L’evolució dels mecanismes internacionals de protecció dels músics: una perspectiva històrica” presentat per Laurence Cuny i “De Festívola al Preludi d’El Pessebre. Una primera aproximació al catàleg d’obra musical de Pau Casals a partir de les seves sardanes” presentat conjuntament per Anna Costal i Albert Fontelles, ja es poden consultar als Papers de la Càtedra.
Els projectes d’investigació de Magda Polo, “L’estètica musical de Pau Casals. Tradició i modernitat” i “Els rols i les funcions de la música en la construcció de la pau de les Nacions Unides”, de John Gledhill, becats en l’edició de 2024, estan en procés d’execució i ben aviat es podran consultar els resultats.
