I Jornada Cultura i Patrimoni en Guerra

Pati Manning (CERC de la Diputació de Barcelona)
La primera meitat del s.XX a Europa es va caracteritzar per les dues grans guerres mundials, i els seus efectes en la població i una important destrucció de patrimoni cultural. Aquest context influencia la trajectòria personal i artística de Pau Casals entenent que la música no pot quedar al marge dels problemes de les persones i de la vida.
La constitució de Nacions Unides i el multilateralisme van obrir les portes al diàleg entre els països per construir un futur millor . La Convenció per la Protecció dels Bens Culturals en cas de Conflicte Armat de 1954 va obrir una nova etapa que amb el suport de la UNESCO va avançar a considerar el patrimoni cultural com a un be de la humanitat.
Malgrat aquest referent en el dret internacional, malauradament, destaquen algunes vulneracions com en el conflicte dels Balcans (1991), els Budes de Bamian (2001), la guerra d’Iraq (2003) o la guerra civil de Síria (2011), entre altres infraccions. Aquests fets han mobilitzat la consciència mundial sobre la necessitat d’una protecció efectiva del patrimoni en el cas de conflictes bèl·lics. Encapçalats per la UNESCO que en la Conferencia de 2015 va reforçar la seva acció en aquest camp amb una nova estratègia de cooperació internacional entre estats, per prevenir la destrucció material i la denuncia el tràfec ( o trànsit) il·legítim de les obres d’art.
En l’actualitat la guerra d’Ucraïna ens evidencia l’incompliment del respecte pel patrimoni i les infraestructures culturals que ens obliguen a actualitzar una reflexió sobre el tema i fomentar una major implicació dels agents culturals en la protecció del patrimoni mundial com una mostra de solidaritat.
En aquest marc es convoca aquesta primera jornada amb els següents objectius:
- Posar de relleu la importància de la defensa dels drets humans i culturals en els conflictes bèl·lics actuals.
- Recordar el Convencions i acords internacionals relacionats amb la destrucció deliberada de la cultura com a arma de guerra
- Reflexionar sobre el compromís de la comunitat internacional
- Fomentar la solidaritat internacional per a reconstrucció cultural dels països que han patit una guerra o conflicte.
– Consulta el dossier informatiu “Proteger los bienes culturales en caso de conflicto armado” el·laborat per la UNESCO.
MATÍ
10-10.30 h Inauguració
Amb les participacions de:
– Narcís Serra, vicepresident de la Fundació Pau Casals.
– Joan Fuster-Sobrepere, co-director de la Càtedra i director dels estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.
– Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals.
10.30 -11:15 h Sessió plenària 1
– “La importància de protegir el patrimoni cultural en els conflictes armats contemporanis.” A càrrec de Jan Hladík, ex secretari de la Convenció de 1954.
– Presentació a càrrec d’Alfons Martinell, codirector de la Càtedra
11.15 – 12 h Sessió plenària 2
– “Drets Culturals i destrucció intencional del Patrimoni.” A càrrec de Jesús Prieto de Pedro, professor emèrit de la UNED especialista en dret de la cultura.
– Presentació a càrrec d’Alfons Martinell codirector de la Càtedra.
12 -12. 30 h Pausa-cafè.
12.30-14 h Taula rodona 1: “Destrucció del patrimoni en guerra”
– Presenta i modera Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals.
– Isber Sabrine, arqueòleg sirià president d’Heritage for peace.
– Glòria Munilla, Catedràtica de Patrimoni Històric i Arqueològic de la UOC.
– Jan Hladík, ex secretari de la Convenció de 1954.
14-16 h Dinar per lliure
TARDA
16-17.30 h Taula rodona 2: “Destrucció i resistència dels drets culturals en guerra”
– Presenta i modera Joan Fuster-Sobrepere, codirector de la Càtedra.
– Ricard San Vicente, professor de filologia eslava de la Universitat de Barcelona
– Jordi Pascual, coordinador de cultura CGLU i especialista en drets culturals.
– Jesús Prieto de Pedro, professor emèrit de la UNED especialista en dret de la cultura.
17.30 h Cloenda
– A càrrec d’Alfons Martinell, co-director de la Càtedra.
Jornada en castellà i anglès amb servei de traducció simultània
Descarrega’t el programa: Jornada Cultura i Patrimoni en Guerra
Resum de les conclusions
La jornada celebrada el passat 27 d’octubre del 2022, va voler posar en relleu la importància de la defensa dels drets humans i culturals en els conflictes bèl·lics actuals i abocar les convencions, declaracions i el dret internacional relacionats amb la destrucció deliberada de la cultura com a arma de guerra. Al llarg de les presentacions i debats es van expressar diferents aportacions a considerar.
Es va plantejar la necessitat de relacionar la destrucció intencionada del patrimoni amb els drets culturals d’acord amb l’informe de l’Experta de Nacions Unides. Hem de tenir en compte que la guerra també destrueix la vida cultural de la població que no pot exercir el seu dret a participar-hi lliurament. En alguns casos el conflicte pot caure en un tipus de neteja cultural, intentant negar els valors de l’altre amb poc respecte a la diversitat.
La defensa dels drets culturals y la dimensió cultural en el conjunt dels drets humans, en aquests contextos bèl·lics, es considera un plantejament necessari, així com la relació amb l’Agenda 2030 que en el seu ODS 16 proposa promoure societats pacífiques i inclusives, i l’accés a la justícia per a tothom.
Les diferents intervencions van proposar una visió de patrimoni cultural integral, entesa com la conjunció del patrimoni immoble, immaterial i natural, d’acord amb les darreres definicions i el respecte a la diversitat cultural. Aquesta perspectiva reconeix que la destrucció cultural de la guerra va més enllà d’uns edificis històrics i afecta el bon funcionament dels equipaments, esdeveniments, festes y tradicions culturals y l’organització de la vida cultural col·lectiva.
Davant la situació que estem vivint, a Ucraïna però també en altres indrets, es considera imprescindible donar visibilitat a la destrucció del patrimoni cultural intentant que els mitjans de comunicació es facin ressò d’aquests aspectes que moltes vegades queden amagats.
Proposem que els diferents agents i actors culturals es mobilitzin per a la difusió i el compromís en aquesta causa i el respecte per les altres cultures. I que des dels diferents àmbits culturals i llenguatges expressius s’aportin les seves visions i representacions sobre aquest conflicte mundial.
Fomentar la solidaritat internacional per a la reconstrucció cultural dels països que han patit una guerra o conflicte per mitjà de les instàncies de la cooperació internacional al desenvolupament. Estudiar la possibilitat de crear fons d’ajuda específics (com l’ajuda humanitària) per incidir en urgència i prevenció i per a la protecció del personal que defensa el patrimoni.
Mantenir una observació constant de les realitats on es donin vulneracions d’aquests drets per a la seva comunicació en general i per complementar les informacions dels mitjans amb dades sobre els impactes de les guerres en la cultura. De la mateixa forma hem de fomentar la recollida d’informació i documentació sobre els efectes de la guerra al patrimoni cultural com exercici de memòria i per a futurs processos.
Conclusions de la Jornada, 27 d’octubre del 2022
Presentació d’Isber Sabrine, arqueòleg sirià president d’Heritage for peace
Presentació de Glòria Munilla, Catedràtica de Patrimoni Històric i Arqueològic de la UOC