Quines propostes s’hi poden presentar?

Es poden presentar candidatures relacionades amb treballs finals de grau, màster o postgrau, treballs associats a una tesi doctoral o qualsevol investigació relacionada amb els àmbits d’aquesta convocatòria.

És necessari que les propostes de recerca encara no estiguin desenvolupades. El desenvolupament del projecte es realitzarà un cop concedida la beca.

S’accepten candidatures de qualsevol nacionalitat.

Consulta tots els requisits a les bases.

Dotació de les beques

Els treballs becats rebran l’import de 2.000 € cada un d’ells.

A més de l’aportació econòmica, la Càtedra UNESCO Pau Casals ofereix:

• Suport i acompanyament en el desenvolupament del projecte.
• Difusió i visibilitat del projecte a través dels suports de comunicació de la Càtedra, de la Fundació Pau Casals i de la UOC.
• Accés al fons documental Pau Casals dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
• Publicació del treball de recerca en forma de publicació digital dins de la col·lecció “Papers de la Càtedra” accessible en línia a la pàgina web de la Càtedra amb la possibilitat de publicar-lo a les pàgines webs de la Fundació Pau Casals i la UOC.
• Acompanyament i consell en possibles publicacions del treball.

Alfons Martinell 

Doctor en Pedagogia per la UdG i llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB. Actualment és co-director de la Càtedra Pau Casals i membre de la Xarxa Espanyola pel Desenvolupament Sostenible (SDSN). Ha estat Director General de Relacions Culturals i Científiques de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya. És director honorífic de la Càtedra UNESCO: Polítiques Culturals y Cooperació, i professor emèrit de la UdG.

Bernard Meillat 

Assessor musical de la Fundació Pau Casals i director artístic del Festival Internacional de Música Pau Casals. Ha estat director de Radio Classique a París (1991-2005) i Musiq’3 RTBF a Brussel·les (2006-2012).

Joan Fuster-Sobrepere

Doctor en Història per la UPF i Llicenciat en Filosofia per la UAB. Actualment és professor agregat a la UOC, on dirigeix els Estudis d’Art i Humanitats, i co-director de la Càtedra Pau Casals. Fundador i director del Màster d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Forma part del grup d’investigació consolidat Identicat, i la seva investigació s’ha centrat en la història política i cultural de Catalunya a l’època contemporània i especialment a la ciutat de Barcelona.

Marc Gil 

Doctor en Història per la UB, és professor d’Història Contemporània i Món Actual als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Especialista en història contemporània de l’Estat espanyol (franquisme i transició) i en història del món actual (història de les relacions internacionals). Ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 en la categoria d’humanitats en reconeixement al seu treball Barcelona al servei del «Nuevo Estado». Depuració de l’Ajuntament durant el primer franquisme. És membre del grup de recerca consolidat IdentiCat de la UOC.

Miguel Ángel Elizalde

Doctor en Dret Internacional Públic per la UPF i llicenciat en Dret (ELDC/ ULE). Actualment és director del Màster en Drets Humans, Democràcia i Globalització a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor col·laborador del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya.

Jordi Pardo

Gestor cultural i director general de la Fundació Pau Casals. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona; EMPA-MBA, Executive Master in Public Administration, i FGAP-Diplomat en Funció Gerencial de les Administracions Públiques per ESADE Business School,  Diploma en Estudis Avançats (DEA) per la Universitat de Barcelona, Departament de Didàctica de les Ciències Socials. Ha estat gerent del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB; director-gerent del Museu i Parc Arqueològic d’Empúries. En el sector privat ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana en diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat membre del comitè de set experts independents de la Comissió Europea que avaluen i seleccionen les Capitals Culturals d’Europa (European Capital of Culture. 2011-2016), i membre del grup d’experts en polítiques culturals de la UNESCO. Consultor d’UNESCO pel programa de Cultura, Desenvolupament i Governança (2011-2015).

Núria Ballester 

Llicenciada en Història de l’Art per la UAB i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia per la UB.  Directora del Museu Pau Casals i amb una llarga experiència en els àmbits de la gestió, conservació, investigació i difusió del patrimoni. És la responsable de la gestió de les col·leccions i dels fons documentals de Pau Casals.

Pepe Reche 

Intèrpret i investigador, docent i divulgador, i gestor de projectes educatius i culturals. Trompista especialitzat en música antiga (ESMUC) i doctor en Musicologia (UAB) amb la tesi El quartet de trompes de l’Orquestra Pau Casals. Els seus camps d’interès en la recerca es troben al voltant dels intèrprets històrics de trompa a Barcelona i dels seus repertoris, així com l’estudi de l’ofici de músic entre els segles XVIII i XX. Ha guanyat el Premi d’Assaig Musical de Joventuts Musicals de Catalunya i FICTA Edicions. 

Pau Casals i el Nobel de la Pau, una candidatura durant la Guerra Freda

Projecte presentat per Joan Esculies Serrat

Context de recerca

Analitzar en profunditat les campanyes de suport, el procés de proposició, el ressò mediàtic i les dificultats associades a la candidatura de Pau Casals per al premi Nobel de la Pau. El reconegut violoncel·lista català va ser proposat per al guardó en tres ocasions —els anys 1956, 1958 i1959—, però, malgrat la percepció popular i les reiterades mencions en mitjans i obres de caràcter divulgatiu i acadèmic, només va ser realment finalista en la primera d’aquestes ocasions.

Objectiu de recerca

Realitzar una investigació a fons, aportant documentació inèdita, per establir una versió fidedigna de l’ocorregut i contextualitzar la seva candidatura en el marc de la Guerra Freda i les relacions entre Europa i els Estats Units en la dècada dels anys cinquanta del segle XX.

Música en contra del reclutament. Resistència cultural i protesta antimilitarista a Espanya (1984-2002)

Projecte presentat per Andrés López Estapé i Violeta Caballero Caballero

Context de la recerca
La cultura musical antimilitarista dels anys 80 i 90 a Espanya constitueix un exemple paradigmàtic de com la creació artística es va convertir en una eina d’expressió política, de cohesió social i de resistència activa enfront d’un model militar imposat. Aquesta recerca pretén recuperar aquesta memòria, analitzar-la en profunditat i subratllar l’enorme paper que va jugar la música com a forma d’acció no violenta i transformació social.

Objectius de la recerca

Descriure i interpretar el paper que la música va tenir en la resistència cultural dels objectors de consciència espanyols entre els anys 1984 i 2002, tant a nivell intern, a través dels processos de cohesió social i mobilització, com a nivell extern, a través de la construcció de narratives que legitimin al moviment enfront de l’opinió pública i augmentin els seus suports.